Madeinusa

Veig la pel·lícula Madeinusa a la TV2. Ja la havia vist al cine fa un parell d’anys i m’havia agradat molt. Passa a un petit poble de la zona dels Andes al Perú. Claudia Llosa, la directora, diu: “Al unir costumbres falsas con otras que no lo son, la barrera entre lo real y la ficción se difumina, y el espectador se pregunta qué es realidad y qué no lo es". Es cert, en una primera mirada, més que preguntar que és i no real, sembla que tot sigui cert. I si així fos, la pel·lícula estaria molt bé i molt ben construïda.
Ara en aquesta revisió se’m fa més evident la part falsa, la inventada, i per dir-ho d’alguna manera aquesta part perd la seva innocència. Els camperols no només son pobres, malfiats i retardats sinó que tenen creences bàrbares i una mica subnormals.
Així que em quedo pensativa, amb la idea que el que potser queda en la memòria és, a part dels drames personals dels diversos protagonistes, aquesta falsa etnografia creadora d’estereotips nefastos. Això no impideix que la película segueixi estan molt ben construida.
Però...