Tots Sants

Setmana depressiva com cada any quan comença el fred i disminueix la llum. Dijous dino al Heidelberg amb tres amigues de la universitat, dos de les quals no havia vist des de feia molt. M'alegra retrobar-les però consciencia dels temps que passa i cada vegada més ràpid.
Aquest és el cap de setmana pont de Tots Sants. Castanyes i panellets, però no per a mi. M'alegra la pluja forta que interromp el matí gris cap a les 11. I recordo altres dies semblants

Vera. Foto Peris

Vaig amb els meus pares a l'escola Isabel de Villena a recollir a la Vera i a la Circe, però no hi són. Miro a través del filat i les veig baixant alegrement a través del camp cap a la Diagonal. Molts nens surten per anar més ràpids per aquest forat que han fet al filat que tanca el pati per darrere. Jo m'hi fico també, quasi no puc i mira que estic molt prima. Finalment ho aconsegueixo, corro i les atrapo. Tornem cap on és el cotxe i anem cap a Torredembarra. La Vera porta una capsa de panellets molt maca folrada amb roba de floretes blaves que desprès va servir per guardar guants. En aquella època feien panellets de coco. L'escola Isabel de Villena era escola activa i catalana avant la lettre.

Circe. Foto Peris

La meva mare feia sempre, a part dels panellets, pastís de castanya, era boníssim. Una any estic amb la Mª Rosa i l'Hortènsia al pis de la platja, anem amb la meva mare a la pineda de Masterrassa, collim bolets. L'aire és transparent, les nenes han començat a volar pel seu compte

I hi ha l'any que va arribar en Marcel. Era 1993. Desprès molts Tots Sants a Marsella.
Però ara, aquí estic. És 2010 i en Leo ha fet panellets de xocolata