A Torredembarra
hi passàvem els estius. Allà hi vivien la meva avia paterna, la padrineta i la
meva besàvia, a una casa immensa. Quan aquesta va morir, la padrineta va venir a
viure a Barcelona amb nosaltres. I als estius hi tornàvem tots, a La Torre -com
s’acostuma a dir-, dos o tres bons mesos.
La padrineta
sempre deia: qui no te memòria ha de tenir cames. I així ens passàvem el dia
pujant i baixant. La casa tenia el menjador i la cuina a baix i a dalt les
sales d’estar, el menjador per les grans ocasions i les habitacions. A part de
les vegades que ja s’havia de pujar, per exemple, desprès d’esmorzar a fer els llits,
desprès de dinar a fer la mig diada, ni havia moltes més…Ai, m’he deixat el llibre. Ai, m’he deixat
la bossa. Ai ara hem d’anar a la platja i no he baixat la tovallola.
M’enviava a
comprar i jo em posava molt nerviosa per que feia servir unes mides d’abans,
crec que angleses, que jo no entenia: compra mitja lliura de tal, una terça
d’això i tres onces d’allò. I jo li deia: nooooo, digues-m’ho en grams. La
lliura eren 400 grams
i tres onces venien a ser 100
grams . La terça ja ni ho se.
I també deia: les
rialles acaben amb ploralles. I així era indefectiblement, sobre tot a la nit
quan ja estàvem molt cansats. Aquesta frase l'he transmès als nens. Les
rialles...els dic, i sense deixar-me acabar contesten: ja ho sabem, acaben amb
ploralles.
A la meva àvia el meu pare li deia Antonieta, i el seu germà, l'oncle Ferran li deia mare
A la foto, la meva mare, la padrineta, l'oncle Ferran i jo.
2 comentarios:
Montse, a Barcelona, una terça era el mateix que una lliura, 400 grams, però no es feia servir tant. Jo tenia una amiga a la qual de vegades acompanyava a comprar la llet (hi anava amb una lletera d'aquelles d'alumini) i la la seva àvia sempre li deia la quantitat en petricons. Però l'home de la granja ja l'entenia. Per cert, de vegades jo encara faig servir la "lliura" quan vaig a comprar. I encara que siguin joves, m'entenen.
Ah, gràcies per la terça.
Yo a Torredembarra també anava a una vaqueria a comprar la llet amb la lletera d'alumini!!! Hi allà tenien uns pots per medir-la, del més gran al més petit...que crec que era el petricò. Però no se. Ara ho he mirat a Viquipèdia:
El petricó era una unitat de mesura de volum per a líquids que es feia servir a Catalunya per a l'oli, vi, o llet.
El petricó era 1/4 de porró, però la mida del porró variava segons la localitat. En concret, a Barcelona el petricó era de 23'5 cl, però es pot arrodonir a 1/4 de litre.
Publicar un comentario