Prova oncle Ferran
A Torredembarra, l'oncle Ferran amb els seus dos amics, Jaume Espí i
Brauli, sortien a pintar i jo que devia tenir 13 o 14 anys, anava amb ells.
Anàvem a les roques, al costat del mar o als camps de vinyes, d'oliveres, de
garrofers. Ells no eren allò que se'n diu pintors de diumenge, sinó que
investigaven colors i formes. I estaven al corrent de la pintura que es feia i
dels pintors.
Jo havia començat a pintar sola. El meu primer oli va ser el campanar de la
Torre vist des del terrat. Molt contenta per que
m’hi deixessin anar em vaig unir al trio d’amics un o dos estius. També a Falset vaig fer alguna cosa. M'aixecava a les sis del matí per que no m'agradava que la gent em mirés!
A Barcelona vaig anar un curs a una acadèmia que hi havia a la Gran Via, i dos més a l'Escola Massana. El darrer, ja feia també selectiu, a la Universitat.
A la casa
gran hi ha tot de quadros meus i també a la casa de Barcelona n’hi va haver.
Anys més tard, la que es va posar a pintar
seriosament, i ja per tota la vida, va ser l'Imma.
2 comentarios:
No coneixia aquest vessant teu de pintora!
Si, si!!!!
Publicar un comentario