montseval

martes, 3 de octubre de 2017

Somriures de l'estiu

Molts dies sense escriure.
El càncer. Pensava que a la meva família no n'hi havia. Clar, si, la Vera de petita, als set anys, astrocitoma 2 al sostre del quart ventricle.
Però després, ni la mamà ni el papà, ni els avis. Tot i que la neva mare deia que la meva avia Conxa potser s´havia mort d’un càncer. Li feien molt mals els ossos però no anava al metge. Tampoc abans es feien proves.
I des de finals de juny, un altra cop. Vera.
Em passo tot l’estiu pràcticament a Barcelona. Quatre dies a la Torre el juliol i tres el setembre.
El mòbil fa la pel·lícula: somriures, però no se com posar-la: nens, Vera
Una vela blanca al mar
Desprès ja la tardor.

No hay comentarios: