El càncer. Pensava que a la
meva família no n'hi havia. Clar, si, la Vera de petita, als set anys,
astrocitoma 2 al sostre del quart ventricle.
Però després, ni la mamà ni el papà, ni els avis. Tot i que la
neva mare deia que la meva avia Conxa potser s´havia mort d’un càncer. Li feien
molt mals els ossos però no anava al metge. Tampoc abans es feien proves.
I des de finals de juny, un altra cop. Vera.
Em passo tot l’estiu pràcticament a Barcelona. Quatre dies a la
Torre el juliol i tres el setembre.
El mòbil fa la pel·lícula: somriures, però no se com posar-la: nens, VeraUna vela blanca al mar
Desprès ja la tardor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario