El millor regal

Quan ets jove penses que potser et casaràs, penses en quina carrera escolliràs...Tot son preguntes sense respostes. La vida és llarga i no sabem que farem. Per això no m'estranya que Paul Nizan digués al seu llibre Aden Arabie: " J'avais vingt ans. Je ne laisserai personne dire que c'est le plus bel âge de la vie" (Tenia vint anys. No deixaré dir a ningú que es la millor edat de la vida). Això era una bona frase. A mi la primera persona que me la va dir va ser en Joan Senent. 

Pot ser ara es diferent.

Joventut, estudis,treball, parella, fills, vida..... i de cop, molts anys desprès, una cosa en que no pensaves.a Arriben els nets. En el meu cas l'Ada i després en Leo. En Marcel acabava de morir. Aviat em jubilava.

I llavors, un regal inesperat, una cosa que podia ser o no. I va ser el millor regal de la meva vida. L'amor una altra vegada. Ada i Leo. Gràcies vida, gràcies Circe.

 

 

                                                Manifestació a Beirut, novembre 2019

Abans de la pandèmia vaig anar al Líban amb l'Hortènsia. Va ser molt bonic, vam veure moltes coses. Era un viatge organitzat, dels pocs que he fet. 

N'he fet dos més, fa molt anys a Rússia, quan encara era l'URSS, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. L'altre a la Xina, no fa tant.

El Líban, el  país dels fenicis. Baalbec, runes romanes. Boscos de cedres. Mes de 10 religions, una cosa terrible. 

Després de la pandèmia molts viatges a París, a la casa d'en Walter, ara de la Milissa. Vaig comprar i llegir molts llibres a l'FNAC de la rue de Rennes, a prop de rue Vaugirard. El d'Hemingway, Paris era una festa. Vaig veure moltes exposicions. El parc del Luxemburg.

I ara, abril del 2024 vaig preparar un viatge per Algèria. El país d'en Marcel, encara que només hi va viure 16 anys. Fem el visat. Sortim el dos de maig.