Ja fa dies que està florit, carregat i esponerós. És l’arbre de l’amor o de Judea, Cercis siliquatrum. Les flors surten abans que les fulles i en surten moltes. Les fulles, que ja comencen a aparèixer són arrodonides, una mica en forma de cor, i llavors les flors aniran caient. Més cap a l’estiu hi sortiran els fruits, unes petites llegums no comestibles.Ja es nota en els arbres la primavera més que no pas en el temps encara fred.
També comencen a sortir les fulles dels plàtans, més o menys segons els carrers (quantitat de sol, llum?)
Recordo els dos arbres del pati del Marcel: un nesprer i un albercoquer dit també arbre d’Alexis: de petit, l’Alexis havia plantat el pinyol i bastant ràpidament es va formar un arbre. Un estiu van sortir flors però no fruits, i al següent ja van sortit albercocs: boníssims. Ensucrats i amb molt aroma. El juliol que en Marcel va estar malalt va venir la seva mare i com que n’hi havia tants en va fer confitura.
El nespres també eren bons. El juny ja es podien menjar.
Ja no se si existeixen aquests arbres ni la vigne vierge que s'enfilava per la casa i ara tot això es temps passat.
Dilluns vaig anar a recollir a en Leo a la guarderia. Li vaig dir: mira, Leo, ja surten les fulles del arbres. Ell em va mirar molt somrient i va dir: és la primavera
1 comentario:
A una cantonada de Villarroel per sota de la Gran Via he vist que estaven podant els plàtans que eren ja plens de les noves fulletes. En deixaven només unes ramifacions gruixides dels troncs; totes les branques, fora!
Com els bellaombra del jardí de la Universitat. Quina pena!
Publicar un comentario