Caro diario, illes Eolies

A vegades quan truco a casa de la Circe em sembla estar dins de la pel·lícula Caro Diario de Nanni Moretti. Un dels episodis tracta de les illes Eolies, on cada illa es caracteritza per alguna cosa. A una d’elles, Salina, cada vegada que truques per telèfon s’hi posen nens que comencen: què fa el pollet? I has de dir piu, piu; què fa el gosset? I dius guau, guau. I mai pots parlar amb els pares.
Doncs jo truco a la Circe i s’hi posa en Leo i diu: Hola Nil, sóc el Maisy, per exemple. I diu: avui vindràs?. Ell te dos anyets. Desprès diu: et passo a l’Ada. I l’Ada diu: vindràs avui? Et passo a en Leo. En Leo diu: hola furgoneta. Jo dic: passa’m a la mamá. I desprès hi ha una bona estona en que no es posa ningú i més tard s’hi posa l’Ada. L’Ada diu: pel meu aniversari em compraràs els fills de la Wendi? De fet vol dir els germanets. Ella te quatre anys i aquest conte quasi no el sap. I diu: et passo a en Leo.
Caro diario!!!
Fins i tot quan vaig anar a Burkina Faso amb la Circe i ella trucava, es trobava com a Caro diario, però amb trucada internacional.
Vaig estar a les illes Eolies l’agost de 2002 amb la Montse Ponsà i L’Hortènsia. Lípari, Salina, Panarea, Vulcano, Stromboli, Alicudi, Filicudi... Aigues transparents, còdols de basalt i de pedra tosca, brogit del Stromboli cada vint minuts, anar en vaixell d’una illa a l’altre: una delícia.