Waxtaan

Diumenge darrer de març. Vaig amb la Circe i l’Hortènsia al Mercat de les Flors a veure l’espectacle que porta l’Agnès Blot a Barcelona, Waxtaan. Ella ens avisa i a sobre ens fa el 50%: gràcies Agnès.
Es tracta de dansa africana, basada en la dansa tradicional de Malí, Burkina Faso, Costa d’Ivori, Benín, Senegal i altres països. La companyia es diu Jant-Bi i és senegalesa i la coreògrafa es diu Germaine Acogny. La música, pura percussió fabulosa està feta per músics de l’École des sables.
L’espectacle de Waxtaan, tot i passat per Béjart, tot i la vestimenta amb vestit i corbata, que els hi va molt bé, és a més d’un espectacle de dansa contemporània, un espectacle tremendament africà i per això el so furiós de la percussió, i els salts i ritme increïbles ens transporten a la nit africana.

La Circe i jo no tenim necessitat ni de mirar-nos per retrobar-nos al darrer dia del darrer viatge a Burkina, a Ouagadougou, poques hores abans d’agafar l’avió, al Maquis Zaca veient el festival de música i dansa que per pur atzar tenia lloc aquell vespre. Allà percussió i balafò omplien la nit de ritme mentre sortien ballarins i ballarines, tant del grup que actuava com del públic, a mostrar el seu virtuosisme. Virtuosisme fet d’elegància, elasticitat, rapidesa de moviment, salts extraordinaris, ritme. I cor.
Allà estàvem la Circe i jo, amb la Cristina, la Bruna i en Tico.