Libres, roses

És un matí de sol, surto de casa i ja estan totes les cantonades amb parades de roses. La petita llibreria i la papereria també han fet la seva estesa de llibres. La botiga de llaminadures ven roses de caramel.
El que m’agrada actualment es que tothom regala roses a tothom
Hi ha dos roses que recordo:
- El meu pare no era detallista però el darrer any que la meva mare era viva, no se per que, va arribar amb una rosa preciosa i ella va estar contenta doncs no s’ho esperava ni remotament.
- I les roses d’en Dirk. Va ser l’intercanvi alemany de la Vera quan tenien 16 anys. Estava a Barcelona i li vàrem explicar el costum de regalar roses, més que res per que s’anés fent una idea del que veuria. L’endemà, 23 d’abril es va aixecar a les set del matí i se’n va anar a les Rambles –les flors no es venien encara a cada cantonada -. A les vuit del matí ja estava a casa amb tres roses, una per cada una.
El que no m’agrada gens es que molta gent es pensa que “el noi” li dóna una rosa a “la noia” i ella li regala un llibre.
Però ahir
Hi va haver roses i llibres
Hi va haver contes per nens
Gitanes venent flors blaves per les cantonades
Al vespre un home amb el rostre cansat torna a casa en metro amb la rosa a la ma.