Finals d'estiu

Vaig estirant aquets dies en un va intent de retrobar aquells estius tan llargs de la meva infantesa. No només duraven tres mesos sinó que el temps tenia una altre densitat i semblava passar molt més lentament. Vaig retenint aquesta llum de setembre a Torredembarra, cels blaus i cels de tempesta; i els núvols vermells del cap vespre i la brisa suau (l’oratge, mamà?) ara que el calor ha disminuït. El mar, l’aigua tèbia desprès d’escalfar-se tot l’estiu i encara molt blava ens crida fins al final de l’octubre. Les platges queden buides i terra endins, garrofers, pins, ametllers i oliveres conformen aquest paisatge tan estimat del camp de Tarragona.