Tritó, llangardaixos, grills i xinxilla

La Vera i en Saúl van marxar a Mèxic i em van deixar a casa diversos animals. Eren els següents:
-Una xinxilla amb molt menjar. Només s’havia de vigilar de tant en tant de posar-li’n més i que tingués ple una mena de biberó d’aigua del que anava xuclant quan li abellia.
-Tres llangardaixos a un terrari. Aquets estaven connectats a una gàbia amb grills els quals anaven passant de la seva caixa a l’altra per un tub que feia de passadís. Era self service total i els grills anaven molt contents a ser devorats. Jo només havia de vigilar que uns i altres tinguessin aigua.
- Un altre llangardaix molt gros que no sé per que van posar a una gran capsa a la terrassa.
- Un tritó petit en una peixera paral·lelepipèdica.
A tot això jo estava a Islàndia i tornava als pocs dies per fer la supervisió. Quan estava a punt d’anar a una llengua glacial del Mirdaljokul, la Marina em posa un missatge que diu: Montse, el lagarto grande, el que estaba en la terraza, se ha quedado seco: qué hago? La vaig trucar ràpidament per que el llancés.
Vaig tornar amb por de trobar alguna altre baixa, sobre tot em preocupava la xinxilla, amb el pel tan llarg i la calor que feia. Però tot bé. Desprès vaig marxar a Torredembarra no sense encarregar a la Marina que hi anés cada dos o tres dies a revisar.
Ja de tornada a Barcelona, semblava que a la caixa de grills no en quedés cap, però jo a la nit sentia càntics del que s’havien escapat i que no provenien d’on havien de provenir, de la caixa, sinó del bany o de la sala. Semblava que estès dormint a la selva
I així va acabar el més d’agost i la Vera i en Saúl van tornar. Quan van mirar la caixa dels llangardaixos es van adonar que no n’hi havien tres sinó dos. Una altra baixa, varen dir. Vam suposar que el llangardaix més gran, que devia tenir gana, s’havia menjat al més petit (però bastant grosset, en Gordiluz -cordylus-) i no havia deixat res.
Van passar 18 dies. Llavors vaig sentir un crit de la Marina: el suposat menjat no ho havia estat sinó que s’havia escapat i es passejava alegrement per la casa.
Finalment ja està tot capturat, la Vera va agafar a en Gordiluz, tot al seu lloc. Vaig veure al darrer grill, al que li faltava una pota, molt alterat, posant-se sota de la nevera. Ja no tinc animals.
Bé, no en tinc? En aquets moments s’està passejant per la paret, just a l’alçada dels meus ulls una aranyeta que no se d’on ha sortit. No la mato. I ara que me’n recordo també tinc peixets de plata.