quatre segons
Un dels records més antics que tinc està relacionat amb la neu. Jo tenia tres anys, o potser quatre, i va nevar. Vàrem fer boles de neu al balcó. Llavors vivíem al carrer de Mallorca entre Aribau i Enrique Granados, a casa dels meus avis materns. El meu pare va dir: ara les fregirem. Vam anar a la cuina i les va posar a una paella... i...es van convertir en aigua!
El meu pare quan jo era petita ens feia bromes.
Me’n recordo molt d’aquella cuina. La meva mare va fer oposicions per mestra i li va tocar Igualada. Se’n va anar amb la Milissa que era més petitona i tornava cada cap de setmana, i també el meu pare anava a veure-la amb la moto. Això m’ho han explicat desprès, però no l’afer de les boles de neu que es van convertir en aigua i que és per tant un vertader record meu.
La cuina del carrer Mallorca sempre estava molt calentona i constantment es coïen caldos boníssims i la meva àvia quan arribàvem del carrer i feia fred ens en donava un bol. Més endavant, algun dia que m’hi havia quedat a dormir, recordo el rellotge de pèndul del passadís, tic-tac, que em donava una sensació trista quan estava al llit a punt de dormir-me. Abans que naixés el meu germà, amb el que ens portem quatre anys i mig, la meva mare ja treballava a Barcelona i ens vàrem traslladar al carrer de Rosselló.
No hay comentarios:
Publicar un comentario