Dilluns 1 de març em poso a caminar amb 20 anys de retard.La primera caminada és cap a casa de la MR. No és lluny.
Fa molt temps que em diuen: has de fer gimnàstica, fes piscina, fes ballet, fes yoga, camina…
Ara de cop sento que ha arribat el moment. De cop i volta em sembla com si els bessons i altres músculs se m’haguessin atrofiat (ai, ai).
I així em poso a caminar: tiqui, tiqui, tiqui, tiqui… Ai, no, això seria si anés amb les sabatetes de taló alt. Doncs plis, plas, plis, plas, plis, plas
Fa sol, fa vent, el vent m'escabella, em sento dèbil però contenta
No hay comentarios:
Publicar un comentario