Al Canyadell

Foto Ada

Es fa fosc. Surt la lluna plena i una estona desprès Venus.
Mireu nens, els dic, Venus. Què! diu en Leo, no sabia que estava tan a prop! I queda molt agradablement sorprès. I aquell estel d'allà a dalt? Pregunta l'Ada. No se quin és, haurem de preguntar-li a en Santi.
La Milissa els hi diu La luna en el mar riela (com es deu dir en català? Existeix aquesta paraula? N'hi ha alguna que vulgui dir precisament això?)
El dia següent pregunten: que no riela? És que triga una mica a reflectir-se sobre la petita cala del Canyadell.
He anat seguint la lluna, des de que estava començant a créixer quan vaig anar a Mallorca, fins ara que és plena, aquí.
La primera nit anem a banyar-nos amb gran alegria dels nens. Ens fastigueja un pescador de canya que ens diu que està prohibit banyar-se a la nit. Des de quan? li pregunto. Des de sempre, diu ell. Doncs jo ja fa cinquanta anys que em banyo les nits de lluna plena. Com que ja ens hem remullat marxem, ja no ens abelleix nedar. Voldríem, com tantes altres vegades la cala solitària