montseval

sábado, 28 de agosto de 2010

Al canyadell (2)


Dimecres l’aigua és tan transparent i plana que podem veure els reflexos del sol i també grupets de peixos...mabres? que neden. Tenen el color de la sorra i unes ratlletes fosques. Es veuen per l’ombra que fan al fons. Banyar-se és una delícia.
Uns nens han abandonat un cubell amb dos crancs i un peixet de roca. Els observem una estona i després els lliurem a l’aigua on es revifen i se’n van corrents i nedant als seus caus.

Vaig a les roques, on hi ha algues diverses, verdes i vermelles, musclos petits, barretets i fins i tot quitons. N’agafo un per ensenyar-lo als nens i a la Milissa.

Són Mol·luscs poliplacòfors de la família dels quitònids, de cos ovalat, cap sense ulls ni tentacles i amb el peu com el dels gastròpodes que s’enganxa a les roques a la zona intermareal. Les plaques que recobreixen el seu cos els permeten cargolar-se en forma de bola. Són de mida petita i es camuflen a les roques.


2 comentarios:

La lectora corrent dijo...

Els meu germans i jo n'agafàvem i ens els menjàvem crus!

Ara no gosaria fer-ho.

Molt boniques, aquestes notes estiuenques amb la mainada. I quina aigua!....

Montse Vallmitjana dijo...

Nosaltres agafàvem i menjàvem crus els barretets. Ara tampoc gosaríem.