A Burkina vaig comprar al SIAO de Ouaga dues estatuetes de bronze que crec que fan encara a ma els artesans, una a una, per l'antic mètode de la cera perduda. Em van encantar pel seu moviment però també, concretament aquestes, per la pàtina verda-blavosa que penso deu ser verdet i que han fet aprofitant la propietat que te el coure però també algun dels seus aliatges com el bronze i llautó. M'agradaria veure com ho fan: potser la propera vegada.
Verdet:1 m. [LC] [QU] [IQ] Carbonat bàsic de coure, de color verd, que es forma a la superfície dels objectes de coure, de bronze o de llautó que estan en contacte amb l’aire. 2 m. [IQ] [LC] Pigment que s’obté per l’acció de l’àcid acètic sobre el coure i és essencialment un acetat bàsic de coure.
El verdet em recorda a la Cosafina, l'avia paterna de les meves filles. Quan la Vera tenia un any, l'estiu, varem deixar-la amb els meus pares una setmana a Torredembarra. Com que a la casa hi havia molts germans, molta gent i molta feina, la Cosafina va anar ajudar, però sembla que va ser pitjor el remei que la malaltia. Una nit que la Vera tenia una mica de febre, rondava com un fantasma per la casa, tota preocupada i a les tres de la matinada va anar a despertar a la meva mare.
Algun altre estiu que també ve venir es va obsesionar molt pel verdete que deia ella. L'aixeta del lavabo del primer pis tenia verdet i pensava que era summament verinós i tenia por que les nenes la toquessin. O que ella la toqués sense voler i desprès contaminés a les nenes.
En veritat les seves preocupacions de tota mena eren exagerades d’una manera malaltissa. Era mestra però va haver de deixar-ho per que patia massa per qualsevol nen que caigués al pati o que es fes un petit nyanyo. Els darrers anys va millorar molt.
No hay comentarios:
Publicar un comentario