Torno però no m'acabo de situar. D'alguna manera segueixo allà. Dos mons massa diferents i una bretxa que sembla eixamplar-se cada dia.
Em va fer gràcia aquesta nena amb el petit pot al cap que porta d’una manera tan fàcil i natural, esperant transportar més pes quan creixi.
Arribada. En Leo, malaltó, precisament escolta un conte llarguíssim, un CD, de Kirikú i la bruixa, que li van portar els reis. D'alguna manera perllongo amb ell encara més la meva estada allà, revisc el probleme de l'aigua i recordo la calor aclaparadora que encara ha d’anar augmentant fins que arribi el temps de la pluja, l’hivernage, el mes de juny.
Néixer del costat d'aquí, o néixer del costat d'allà. Tenir aigua al obrir una aixeta o dedicar tot el dia en anar a buscar-la
Vaig aterrant però no és fàcil
No hay comentarios:
Publicar un comentario