El meu oncle Ferran em feia sentir la música de Stravinski mentre m'explicava la història de Petrushka. Jo era petita i estavem a les golfes de la casa de Torredembarra. Ell hi tenia una mena d'estudi ple de coses. Era molt aficionat a la ràdio i també s'havia construit el tocadiscs, amb unes caixes de fusta i per agulla una punxa de càctus, en el que escoltàvem música contemporània.
-Veus? Ara surt la ballarina. Ara en Petrushka i el Moro es barallen....
I jo veia tot el ballet en la imaginació. I sentia la música.
Als disset anys, quan vaig anar a París per primera vegada em va encarregar un disc de Messiaen que aquí no es trobava. Recordo que li vaig comprar i també em veig vagament a l'esglèssia on ell tocava l'orgue, un matí, sola...No si si és un somni
Dissabte passat vaig anar amb la Circe i els nens al Liceu, a una matinal, a veure aquesta obra. Jo estava molt emocionada. Va ser molt bonic, em va encantar el muntage. Ells estaven contents i desprès van comentar tant el ballet com el que deien els nens del voltant.
Potser d'ací molt de temps aniran a veure Petrushka amb els seus fills...o nets
No hay comentarios:
Publicar un comentario