El tió de Nadal

Independentment i per camins diferents (però semblants) l'Ada i en Leo s’assabenten de que el tió són els pares. Curiosament m’ho diuen el mateix dia. L’Ada em fa anar amb ella al lavabo i m'explica que la Càndia, una nena de la seva classe, li ho ha dit. M’ho comenta sobretot perque em fixi bé en els regals que demanen d’un catàleg que han estat mirant. 
Més tard quan els nens estan ja al llit, en Leo, una mica enfadat o potser només m’ho sembla, diu: Els pares són els que compren els regals, els posen al tió sota de la manta. Perquè ho dius? Ho ha dit un cosí de la Bruna. Qui és la Bruna? La filla del Iñaqui diuen tots dos. Però no ho ha dit la Bruna, puntualitza, ho ha dit un cosí seu. No se si li ho ha dit directament el cosí o a través de la Bruna. 

Desprès l’Ada em diu baixet: però el tió si que menja! Per que es fa molt gran. No mengen! No mengen! diu en Leo que ho sent tot. A casa hi ha tres tions. A mi el que més m’agrada és el més petit.
Al papi li agradava el mitjà, diuen. I a la mami el gran.
A mi també m'agrada el petit diu l’Ada, és el més mono encara que està coix.

Es fan grans. Crec que de moment queden en peu les altres fantasies: el papà Noel i els Reis.