Fred

Aquets dies que fa fred, recordo altres temps en que en feia molt i cada any. I les cases no estaven gaire condicionades. Els nens portàvem una toca que es deia passamuntanyes, que ha desaparegut del mapa. Sempre hi havia algú que deia fa un fred que pela!!! A la nit ens posaven al llit una bossa d’aigua calenta, de goma. Com que s’anava refredant, si no la treies, al matí estava congelada. Ens vestíem ràpid, la temperatura de la cambra era gèlida. 

A la majoria de les cases hi havia una taula rodona, la taula camilla, que tenia un lloc a sota per posar un braser amb brases de veritat i que s’havia de remenar de tant en tant. Ens posàvem a fer els deures o a llegir, las cames ben calentetes i berenàvem delicioses torrades amb oli i sal. No vaig tenir mai penellons, no se perquè, però molts nens en tenien. Al matí la portera ens acompanyava a l'escola, feia un fred viu i a  vegades hi havia algun toll d'aigua glaçat. 

En aquesta època, no se per que, érem molt feliços i ho érem tots