Vam veure l’exposició
De Babel a Dubáit: maquetes, pintures i fotos. I una habitació on els
nens podien fer gratacels amb grans peces. En fem (foto). Veiem la Torre Eiffel, i els mítics gratacels de Nova York, l'edifici Chrysler i l'Empire StateBuilding -vaig pujar-hi amb en Marcel, encara que el que més m'agrada és el Chrysler-, les Torres Petrones, de Kuala Lumpur, altres de Toronto, Tokio i la Xina i el més alt de tots, el El Burj Khalifa a Dubai.
La torre de Babel
és un mite, una llegenda, els dic. Però desprès veiem una foto de les Torres besones de Nova York, és a dir, dos quadrats buits que van quedar desprès del 11S i els hi explico una mica. Uns dies desprès, al vespre em van preguntar Va passar de veritat allò?
Veiem L’art ets tu. Es fan una foto que surt a l'ordinador i en Leo es posa un fons de Dalí i col·loca formigues i
ulls. L’Ada se’n fa una altre i el fons ja no recordo de qui era, queda molt
maca. Després les fotos surten projectades a una gran paret. Què bé. Es
quedarien més estona però ja hem d’anar a dinar.
Compra panecillos
per berenar, diu en Leo. Em fa gràcia i no li corregeixo, segur que li havia
sentit al seu pare.
Ahir un amic els
hi porta un regal per cada un. ¿A
quién se lo doy primero?
Pregunta. I en Leo diu: las damas primero. I somrient fa un gest amb el braç com dient què hi farem...
No hay comentarios:
Publicar un comentario