Un dimarts al mig dia, l'Ada tenia un capoll
a la ma per observar-lo bé, quan va notar un pessigolleig a un dit i va estar a
punt de tirar-lo, però no ho va fer i em va cridar: la papallona havia començat
a sortir. La varem deixar a la capsa i es veien perfectament les antenes en
forma de ploma, mig capet i de cop va treure una poteta. Els nens van marxar a
l'escola i jo em vaig quedar de guàrdia fent l'observació, però res, movia les
antenes i la pota, però la cosa no avançava. Va passar la nit i el dia següent
i res, tot igual. Potser això deu passar també a la natura, algunes no són prou
espavilades per sortir. Finalment amb unes estisoretes molt primes vaig obrir el
capoll -i sense voler li vaig tallar la pota, o una pota-. Amb l'ensurt la vaig
deixar a mitges, i es va passejar una estona per la capsa arrossegant una mena
de capa groga. . Més tard la vaig acabar de treure.
Curiosament dins del capoll hi havia també un mena d’estructura marron, la crisàlide
o pupa on hi ha hagut la darrere etapa de la metamorfosi.
Aquesta papallona no va desplegar les ales,
potser per tots aquets “percances”.
Era un mascle suposo i al no tenir parella va començar a ejacular pels racons
de la caixa i fins i tot sobre un capoll. Uns
dies desprès van sortir les altres quatre, totes blanquetes amb ales
desplegades. Jo vaig pensar que eren femelles però devien ser totes mascles
perquè allà no passava res, només taques a la capsa i mort de la primera que
havia sortit.
No son ous, son taques
Finalment l’Ada va portar quatre o cinc
papallones més entre les que hi havia dues femelles. De seguida es van enganxar
dues parelles. A vegades una tercera s’hi volia enganxar també. Estaven hores,
ben quietes.
L’Ada va dir: sembla que tinguin dues
vides, una com eruga i l’altra com papallona. Si, quines vides...a
una només menjar i menjar i a l’altra reproduir-se i morir. Així s’acaba la metamorfosi de la papallona.
Viuen uns quatre dies. Deixen els ous, la propera generació. Per més que ho várem
observar no vam veure el moment de la posta. Si els ous, primer grocs i desprès
negres.
L'any que ve diu en Leo, hem de deixar que tot sigui real -vol dir natural- referint-se a la meva intervenció tallant el capoll de la primera.
He trobat un blog amb moltes fotos
No hay comentarios:
Publicar un comentario