La millor amiga de l'Ada, la Blanca, tenia molts cucs de seda, comprats
per Internet i li va proposar donar-n’hi uns quants. Com que la Circe no els
volia -n'havien tingut de petites, ella i la Vera, però ara li feien fàstic-,
l'Ada em va preguntar si els podia tenir a casa meva i jo em vaig afanyar a
dir-li que si. El cas es que encara van trigar uns dies a arribar: cinc cucs
grandets. Bé de fet quatre cucs i un capoll, que un d'ells acabava de fer. Ens
el varem estar mirant una bona estona, mengen sense parar. Estaven a una caixa
destapada però recoberta amb paper de cuina transparent.
El principal problema eren les fulles de morera que menjaven a tota
velocitat. N'hi ha al carrer
d'Enric Granados, em va dir la mare de la Blanca. Ui, ja m'imaginava enfilant-me
a un arbre, cosa que de petita m'agradava molt. Però en realitat no va fer
falta, amb les que havien portat en varem tenir prou, doncs de seguida el segon
cuc es va posar a fer el capoll. El varem veure ja fet, i ens va fer ràbia, ja
que volíem veure el procés encara que fos de nit. Del que si que en varem
adonar es que abans de fer-lo deixaven de menjar i es quedaven una mica rígids
i més prims i foscos.
Vaig llegir a un llibre que els que fan cultius, en aquesta etapa els
hi posen branquetes dons així va millor, és com ho farien a la natura. Desprès
de diverses proves, en les que les branquetes recolzades a la paret de la capsa
acabaven caient, els hi vaig posar escuradents. Va ser genial, varem veure com
feien els capolls. Tots grocs però dos d’ells d’un groc molt clar, quasi blanc.
Quan la Vera i la
Circe van tenir cucs de seda, el que més recordo és com agafàvem fulles de
morera d’un arbre dels Jardins de l’Hospital de Sant Pau. Jo estava a
l’Institut Sant Josep de Calasanç, al costat, i a l’hospital hi havia l’IBF (Institut
de Biologia Fonamental) on uns amics meus feien de becaris. Recordo a l’Emili,
que s’enfilava a l’arbre per que les fulles estaven força altes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario