Abans
“La Vera es una nena amable i
excessivament conscient i responsable. Bona atenció, observació, memòria i
comprensió. Molt social i ben apreciada per els seus companys. Molt femenina,
tots els seus moviments són harmònics i dolços.”
A una carpeta que és diu “Vera i Circe” guardo encara
alguns papers de quan elles anaven a l'escola Isabel de Villena. Aquest
comentari sobre la Vera està signat per la senyora Núria Ventosa, de molt bon
record. La Vera tenia cinc anys.
Desprès van passar dos anys i
la malaltia. La operació. Pànic, angoixa, por, viure al dia. Pastilles per dormir.
Anar a radioteràpia. Proves cada més, desprès cada tres mesos, desprès cada
any. I el temps va passant.
Seqüeles. Pell recremada ala zona tempo-parietal. Retard en el creixement. No és que no creixi bé, diu la
metgessa Pineda, deu ser que la seva avia és molt baixeta. Si, si! T'equivocaves, Pineda, mai em vas agradar. Hipotiroïdisme que vaig acabar diagnosticant jo. A partir d'aquí Levothroid.
Però desprès passen
molt anys i tot sembla ja quasi oblidat encara que no del tot. Sembla que ja
està, va passar fa molt, molt de temps.
I no, segueix allà, no la
malaltia, per sort, sinó les seqüeles. Carcinoma de cèl·lules bassals de
la pell al cuir cabellut. Operació amb empelt que no agafa. Infecció.
Regeneració molt lenta.
Aixi estem. Penso en
totes aquelles qualitats de la Vera de cinc anys i estan aquí. Però em pregunto: com hauria estat la seva vida, la nostra, sense tot això?
Després
No hay comentarios:
Publicar un comentario