El 5 de maig me'n vaig a Bali amb la Mª Rosa i en Paco. El viatge
es via Doha (Qatar) i aterrem a la capital, Denpasar. Bali és una de les 17.000
illes que formen la República d’Indonèsia que és el lloc del món on hi
ha més musulmans. Bali, però és hinduista i això li dona un caràcter molt particular.
Estem a prop de l'equador però ja a l'hemisferi sud i no reconeixem el cel
estelat. Tampoc reconeixem gaire l'hinduisme que és molt especial, dons a part
de Visnu, Brama i Shiva, les seves dones, fills i moltíssimes manifestacions,
tenen per tot arreu estàtues del dimonis monstruosos, Butas i Khalas, als que
els acostumen a posar unes faldilletes de quadres blancs i negres. Sembla ser
també que tot això està barrejat amb creences animistes anteriors al Mahabarata i al Ramayana.
La vida quotidiana està impregnada de religió, ja
que cada dia i per tot arreu trobem ofrenes consistents en unes petites safates
fetes de fulles de palmera i plàtan que contenen una mica d’arròs, aliments
dolços, trossets de fruita, flors i una barreta d’encens. La majoria estan a terra i
són per aplacar als dimonis.
Bali: vegetació esponerosa, amb moltes orquídies i altres flors
per tot arreu. Ficus immensos i sagrats. Volcans, mar, platges de sorra negra
barrejada amb coralls blancs. Arrossars en terrassa per aprofitar el terreny. A
Ubud, un poble molt especial amb molt museus i temples, tot està guarnit amb flors
de frangipan. Les estàtues, verdoses d’algues i molses són una meravella.
Petites aventures: al bosc sagrat dels micos, la Mª Rosa xafa la
cua d’un d’ells, Macaca fascicularis, que s’enfada molt. A la costa, a l'est de l'illa, sento durant les dues nits un so molt especial. Es d’un gecko, no us el
perdeu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario