Nadal 2015

Pessebre-capseta del Perú. Càctus i dimoni mexicà

Nadal agredolç aquets darrers anys.

Es noten els que falten: mamà, papà, Marcel....

I en Fer.

I encara molts més: avis i tiets amb qui havíem fet el nadal de petits.

Pel vuit de desembre a casa de l'abuelita, per Nadal a casa de la tieta Nieves, Sant Esteve a casa. Alguna vegada a Torredembarra. La padrineta feia un torró d'ametlles molt bo, cremat per sobre amb la pala. L'abuelita de crocant. Recordo com tirava el sucre fos, de color marró per sobre una placa plena d’ametlles, a la cuina petita on bullien brous.

I ara faltarien els nens que sempre són fora, a Zaragoza, a València....

Jo em reuneixo amb els germans i nebots, la Vera i en Saul. Ahir a la una vaig un moment al paquistanès, obert fins i tot el vint i cinc de desembre: em falta vinagre per fer les cebes caramel·litzades. Bon Nadal! hem diu el noi. Li somric però se’m trenca el cor al veure a un subsaharià que compra dos plàtans i una ampolla d’aigua gran. Segurament és aquest el seu dinar de Nadal.