La foto és de finals de gener de 1984, dia que la
meva mare va fer 70 anys i li vàrem preparar un sopar sorpresa. Olivia, Violeta, Santi, Alex, mamà
La Circe em recorda que quan
ella i la Vera eren petites celebràvem totes les festes a casa dels meus pares.
I si, els meus avis ja morts, jo casada amb les dues nenes, tots els germans
amb parelles i més tard en Santi amb nens, ens reuníem allà i la meva mare portava
el pes de tot.
La taula del menjador tenia
dues ales que es treien i quedava molt gran i a part de les cadires que ja hi
havia, se'n reclutaven altres per les habitacions.
Les festes ja començaven el
vuit de desembre, el sant de la mamà. Seguien el dinar de Nadal, Sant Esteve,
el dia u de gener i els Reis.
Per Nadal hi havia un dinar
tipiquíssim i molt bo. Entremesos, sopa de galets, carn d’olla, gall d’indi
farcit...A més col llombarda amb poma, farcellets de col d’acompanyament...Per
acabar pinya i torrons de molts tipus.
Per Nadal els Santis estaven a Anglaterra i trucaven a
l’hora de dinar per assabentar-se de què menjàvem i constatar que era més bo
que el que menjaven ells. La Milissa i en Walter tampoc hi eren mai, ja que
aprofitaven per viatjar.
Per reis no faltava el tortell, i ves
a saber perquè la fava li acostumava a tocar a l’Alex.
Els darrers anys jo em
vaig posar a ajudar a la meva mare, però tot i així el pes més gran el portava
ella. Dies abans ja anàvem a comprar els torrons. I no faltaven els de crema de
Falset, els mes bons del món, que deia el meu tiet. El papà, vestit sempre molt
elegant, obria el xampany per començar.
Gràcies mamà. Pels Nadals
evidentment, però també absolutament per tot. Gràcies.
Violeta, papà, Alex, Montse amb Olivia a la falda, Vera
No hay comentarios:
Publicar un comentario