Roland Fosso, l'amic camerunés que fa de Baltasar a Sant Boi
Per Reis, els nens posen les sabates davant del balconet, però a la part de dins. La Circe actua com si encara s'ho creguessin però jo estic convençuda de que ja fa temps que no. L’Ada va descobrir que el Papa Noel no existia fa tres anys i es va posar a plorar. Però els Reis si, li van dir.
Mentre dinem, un dia abans, l’Ada diu: els Reis per deixar els regals trenquen el vidre del balcó. En Leo diu: els Reis són uns lladres. Ui! que no us portaran res, contesto, seguint la idea de la Circe. Però es queden tan amples i segueixen menjant.
Nosaltres de petits posàvem les sabates al balcó, i allà apareixien els regals. Tot molt congelat. Amb la Vera o la Circe, a la terrassa. No els hi havíem dit res dels Reis, havíem comprat regals amb elles, però fèiem la comèdia tradicional i els hi feia la mateixa il·lusió.
A mi, el que verdaderament em crida l’atenció i ho trobo quasi màgic és que els Reis arribin a tots els pobles d’Espanya i que tanta gent contribueixi a donar aquesta il·lusió als nens. Que tants es disfressin de Reis, de patges i del que sigui, que es muntin carrosses, que es comprin milers de caramels, que a Barcelona arribin per mar i els vagi a rebre l’Ada Colau o el batlle que hi hagi, que les teles es mobilitzin i donin noticies de pobles i ciutats...Tot aquest muntatge, en aquest país nostre, m’agrada i em meravella.
No hay comentarios:
Publicar un comentario