Torredembarra, La Torre

Foto Ferran Vallmitjana, cedida per Núria Vallmitjana. La Torre vista des de l'horta de Manet

Quasi mai anàvem a la Torre per nadal,  hi feia massa fred en aquella casa tan gran. Però alguna vegada si que hi vam anar i vam fer el tió, que no se per que a Barcelona no el fèiem. En Ferran en va agafar un de ben maco i li va posar potes...ara ja tots en tenen, i fins i tot barretina, però allò si que va ser una anticipació. El tió portava torrons i unes botifarretes de massapà embolicades de pasta blanca de sucre, Tan bones,  que mai he tastat una cosa igual. Allà estàvem tots a la galeria, l'habitació més calentona, amb una taula camilla i un braser i uns grans finestrals pels que entrava el sol tot el dia.

A la nit els llençols eren glaçats hi ens posaven bosses de goma plenes d’aigua calenta. Hi havia a més un trasto antic, el calorífero. No se si tenia brases a dins...el passaven pels llençols per escalfar-los. Que feliços que érem, i com ens estimaven.
l'Avia Pepita va morir als 93 anys. A partir dels 90 cada hivern agafava una bronquitis i ens avisaven que ja es moria. Venia el capellà i li donava l'extrema unció...I després es curava. Però la tercera vegada si que es va morir. Jo tenia set o vuit anys.

Els torrencs no parlen de Torredembarra, diuen La Torre. Anem a La Torre. L'estació de La Torre, la platja de La Torre. Hi havia moltes vinyes i garrofers, hortes, pinedes. I el mar. Anem a baix, a mar, deien per dir que anaven a la zona arran de platja on vivien els pescadors, quatre carrers i una església, com un poblet més petit derivat de l’altre.