montseval

miércoles, 15 de junio de 2016

Oncle Ferran, música

                      Ferran a la seva habitació de les golfes. Foto cedida per Núria Vallmitjana
Quan jo vaig néixer, els meus pares tenien trenta anys, es van casar tard per l’època, però es que hi va haver la guerra civil.....
El meu pare tenia només un germà, mes petit que ell, i es portaven 15 anys, així que vaig tenir un tiet molt jove. Li deia oncle, en realitat "onclu", era l'onclu Fernando, o Ferran. 
Ell va ser la primera persona que quan jo tenia quatre o cinc anys em va portar al Palau de la Música. Vam anar a les entrades més barates i vam aplaudir moltíssim.
Ja devíem viure al carrer de Rosselló, on ens vàrem traslladar abans que naixés en Santi.
A l'estiu, tots anàvem a Torredembarra, on ens esperaven la padrineta, l'avia (besàvia) Pepita i una minyona ja gran, la Josefina. Hi passàvem uns bon dos mesos o més.
L’oncle tenia un cau meravellós a les golfes on hi havia una taula i una gadula al costat de a finestra, així com moltes altres coses: era radioaficionat, i les les radios les fabricava ell. També tenia revistes, un tocadiscos, on per agulla havia posat una espina  d'un cactus -els cactus tan bonics del terrat del darrere, on una vegada o altra tots ens vam punxar-.
Em posava Petruixka, de Stravinsky, i m'ho explicava. M'encantava pujar allà dalt.
Al matí, mentre la padrineta li feia l’esmorzar, que consistia en pa amb tomàquet i truita o alguna vegada musclos a la brasa, jo ja rondava per allà. La cuina era de carbó (cuina econòmica se’n deia?) i s’havia de ventar per encendre el foc. Sortien petites espurnes, els dimoniets, dèiem nosaltres.
Mentre esperava l’esmorzar solia tocar el piano: el clar de lluna de Beethoven, o bé peces pròpies.
_Fernaduuuuu! Li cridava la padrineta per la boca de l’escala principal quan ja el tenia llest. Les darreres uuus pujaven una octava.
 Als disset anys quan vaig anar un mes a París a casa de la Louisette, em va encarregar un disc de Messiaen que aquí no es trobava i li vaig aconseguir.
Ell va ser el meu introductor a la música i a moltes altres coses, gràcies oncle....Seguirà

No hay comentarios: