Tot l'any passat, des del juny de 2017, fins al juny següent va ser dedicat
a la Vera. Era el principal. En tot l'estiu, dos o tres dies amb els nens a
Torredembarra, i desprès a la casa de Martí i Julià amb molta angoixa. Més tard
a l’ICO, amb l'ajuda de la Meritxell i sempre amb en Saul. Després a casa,
primer amb el “corsé” i un pegat de morfina. I poc a poc la medicaciò experimental fa el seu efecte.
Era una noia feliç amb la seva vida, però de cop i volta li va fer mal la
cama i resulta que era un càncer que no és véia, que li va fer malbé els ossos,
que va haver de fer radio i portar dos mesos una cotilla esperant que els ossos
es refessin, i després encara es va haver de començar de veritat a lluitar i la
seva vida amb la que estava contenta ara canvia radicalment.
Però un any
més tard, setembre del 2017 ja treballa. Està, estem, contents, però amb la guàrdia
alta. Com diu la Laia: endavant i de cara
1 comentario:
Hola,em dic Juanjo. Vaig estudiar a la universitat amb la Vera. Si us plau, dona-li records i una abraçada molt forta de part meva. Gràcies
Publicar un comentario