Novembre, Expominer, Calendari d'Advent

Novembre. Com cada any es celebra l'Expominer. Voleu venir? Els hi pregunto als nens. L'Ada diu que no, però en Leo accepta.

Hi anem i mirem minerals, esmorzem, mirem fòssils, joies. Jo compro fluorita. I tu, Leo, que vols?

L'Expominer està una mica de capa caiguda. Ja no te la font de xocolate, del primer o segon any que hi vàrem anar, ni els bombons variadíssims a pes. Tampoc el dinosaure amb moviment que s'havia promès.

En Leo no vol comprar res i quan ja marxem m'adono que ha vingut principalment per acompanyar-me, per que ha pensat que jo volia que ell m’acompanyés. Vertaderament és un encant.

Arriben a les botigues els calendaris d’advent. Aquest any, us el faré jo, els hi dic als nens. A la nit, al llit, penso que m’he ficat en un bon embolic...Comprar cartolines, fer dibuixos, tallar finestretes...Però desprès tinc l’idea de fer-ho de la següent manera: una capsa bonica i sobrets amb els bombons. Compro Lindt i Ferrero Rocher i queda molt bé. Els hi envio una foto, i l’Ada contesta: Que xulo!!!!!

Unes hores desprès m’envia una foto amb un altre calendari d’advent que ha fet ella: aquest és per a mi. És el primer de la meva vida. Això i que l’hagi fet l'Ada m’emociona infinitament.