Libres que llegeixo i m'agraden

 

Al tornar de Saorge i de conèixer a en Jordi Bonells i a la Delphine, que tot i que ja els havia vist un parell de vegades no havia comunicat gaire amb ells, em vaig posar a llegir -a rellegir- “El premio Herralde de novela”.

Em va agradar encara mol més que la primera vegada. Frases curtes o molt curtes, a vegades una sola paraula. Tallants i/o brillants com trossets de jaspi i/o cristall de roca.  I totalment autobiogràfic. Tots aquells tiets amb noms anarquistes. I la Barcelona més o menys de la meva època, jo una mica mes gran que en Jordi. El Drugstore i la llibreria Documenta que ja havia quasi oblidat.  Detalls que no coneixia i que em van encantar (la long list i la short list del premi Herralde, etc.). I el Capitán Trueno.

I Bergman.

Vaig pensar que havia de comprar i llegir ràpidament “Esperando a Beckett”. Vaig mirar per internet si el tenien a La Central, i hi vaig anar. A la del carrer Mallorca. No la tenien, em van dir que a la del Raval si. Però no em donava temps. Em va agafar un atac de ràbia. Vaig anar a la petita zona de la llibreria que conté llibres en francès a veure si allà en trobava algun i no. Però si vaig descobrir “Savannah” de Jean Rolin. També vaig comprar “Une femme” d’Annie Ernaux. No se per que aquesta darrera la vaig començar ja a llegir només arribar a casa, com deixant-me el millor per al final.

Une femme, tracta de la seva mare, descrita amb unes frases molt fredes i despullades, i al mateix temps de la vida, del final de la vida en general. Em va com entristir i agradar al mateix temps.

El dilluns següent vaig anar a La Central del Raval i ja si, vaig comprar i llegir “Esperando a Becqett". Esperando a Becquett em va agradar i l‘he de rellegir com faig amb tots els llibres que m’agraden. Molt aviat. (Vaig recordar que Esperant a Godot jo l’havia vist fa anys a el Teatre de l’Aliança de Poblenou).

Ara voldria llegir també “Dar la espalda” i “El Olvido”.

Però de cop em van agafar moltes ganes de rellegir “La segunda desaparición de Majorana”, que no se per que tinc en castellà. I el llegeixo, està molt, molt bé però  com la primera vegada -i ja no me'n recordava- em produeix una certa sensació de  desassossec. És pel fet que la segona desaparició és produeix “a la Eichmann” i jo de cap manera penso que Majaorana fos filo nazi, ni mussoliniá, tenia un cap -crec- en el que només hi cabia la física.

Per refer-me rellegeixo “La scomparsa de Majorana” de Sciascia que em dona la raó. El llegeixo a París.

Ja que estic a París vaig al FNAC del costat de casa a procurar-me “La Folie des autres” de Jordi Bonells escrit, com el de Majorana, ja en francès.

Vaig a la secció de la B i no el trobo. Pregunto i no el tenen, no en tenen cap i també atac de ràbia. Torno a la secció i agafo un llibre de Christian Bobin, n'hi ha molts. No se qui és però l’agafo per que comença amb B i per que veig que passa a Amherst on vivia la Lynn i tracta d’Emily Dickinson que te una casa allà que he visitat. És diu "La dame blanche". Compro també “La femme gelée” d’Annie Ernaux. 

Llegeixo Savannah tornant amb l’avió i l’acabo a Barcelona.

A Barcelona  trobo per internet aquesta crítica de La Folie des autres, que demanaré per  internet.

Attention ! Chef-d’œuvre à l'humour ravageur et désopilant, chose franchement rare dans la littérature française d'aujourd'hui, dominée par les schématismes houellebecquiens. Merci à mon ami libraire du Divan de me l'avoir conseillé avec quelques mois de retard, car le roman de Bonells, auteur d'un déjà ancien Deuxième disparition de Majorana (2004) que je ne vais pas tarder à lire, a paru début 2018. Pour une fois, le titre, La folie des autres, ne trompe pas son monde : la folie n'est pas ici métaphorique,.....Segueix