A finals de setembre vaig escriure això que segueix, però no ho vaig publicar fins ara.
Es un llibre que tracta de cinc o sis dies passats per l’autor a Atenes, a
casa de la seva mare, per veure-la i estar amb ella. Intercala també una carta
molt llarga del seu pare, en la que li explica la seva vida (el pare a ell). Quasi
seria millor que és digues pares, mares i fills. Em va agradar.
Jo estava a Torredembarra i com que la Milissa havia portat per a llegir
ella un altre llibre que es deia “Otra vida por vivir”, del mateix autor, el
vaig llegir. En aquest Kalifátides parla de suècia però també de Grècia
És una obra també
autobiogràfica en la que critica les polítiques de l’Europa actual, i recorda
també la seva pàtria d’origen.
Finalment em vaig comprar “Lo pasado no es un sueño”. Totalment autobiogràfic. En explica la seva vida des que abandona el seu poble natal fins que hi retorna per rebre un homenatge, ja convertit en un escriptor consagrat. Hi descobrim rim la seva infantesa i adolescència a l’Atenes regida per règims autoritaris, el descobriment de l’amor i l’exili a Suècia on forma la seva família.
"Tenía ocho años cuando mi abuelo me tomó de la
mano y no la soltó hasta que encontramos a mis padres en Atenas. Quien sabe que
podría haber pasado si me hubiera quedado en el pueblo. Era 1946. Principios de
la primavera de 1946. Los almendros florecían uno al lado del otro y el campo
estaba en su esplendor."
Encara vaig
llegir més llibres sobre Grècia
No hay comentarios:
Publicar un comentario