montseval

jueves, 25 de febrero de 2021

Primer estiu de la pandèmia

 

Ja fa un any que tenim la pandèmia de la que no he parlat gens.  Per altra banda tampoc es que hagi escrit gaire.

Primer estava a Wuhan, a la Xina i no sabíem que arribaria aquí. Però va arribar. A mitjans de març ens van confinar, just el dia que s'havia d'inaugurar l'exposició de fotos d'Aigua per al Sahel al Prat de Llobregat.

Ningú mai havia viscut una situació semblant. Els nens de moment molt contents i sense escola i no hi van tornar fins al setembre. L'Ada em va fer una llista de coses per que no m’avorrís, entre elles escriure la meva vida!!! Vaig fer uns quants posts de quan era petita.

El dia que per la TV, Pedro Sanchez va anunciar el confinament, em va trucar la Marina. Semblava el Cid Campeador, em va dir. I ara a vegades l’anomenem així.

A l'estiu no estàvem tan confinats. Al juliol vaig passar un dies a la Torre amb els nens i la Milissa. Ens havíem de posar la mascareta per anar fins a a la platja, però una vegada allà, ja asseguts, ens la trèiem.

Quan van marxar l’Ada i en Leo ens vam quedar la Milissa i jo, tot l’agost i setembre. Ens agradava anar cada mati a caminar per la vora del mar. Moltes vegades a la tarda ens trobàvem tots els germans

Vam tenir molts dies de mar transparent i veiem oblades i altres peixos, així  directament, sense posar-nos les ulleres de mar.

 

No hay comentarios: