Ja fa un any que tenim la pandèmia de la que no he parlat gens. Per altra banda tampoc es que hagi escrit gaire.
Primer
estava a Wuhan, a la Xina i no sabíem que arribaria aquí. Però va arribar. A
mitjans de març ens van confinar, just el dia que s'havia d'inaugurar l'exposició de
fotos d'Aigua per al Sahel al Prat de Llobregat.
Ningú mai
havia viscut una situació semblant. Els nens de moment molt contents i sense
escola i no hi van tornar fins al setembre. L'Ada em va fer una llista de coses
per que no m’avorrís, entre elles escriure la meva vida!!! Vaig fer uns quants
posts de quan era petita.
El dia que
per la TV, Pedro Sanchez va anunciar el confinament, em va trucar la
Marina. Semblava el Cid Campeador, em va dir. I ara a vegades
l’anomenem així.
A l'estiu no
estàvem tan confinats. Al juliol vaig passar un dies a la Torre amb els nens i
la Milissa. Ens havíem de posar la mascareta per anar fins a a la platja, però
una vegada allà, ja asseguts, ens la trèiem.
Quan van
marxar l’Ada i en Leo ens vam quedar la Milissa i jo, tot l’agost i setembre.
Ens agradava anar cada mati a caminar per la vora del mar. Moltes vegades a la
tarda ens trobàvem tots els germans
Vam tenir
molts dies de mar transparent i veiem oblades i altres peixos, així
directament, sense posar-nos les ulleres de mar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario