Llençar

El meu blog comença llençant:
- Un gos basset de joguina, de roba, de quadrets blancs i blaus
- Un cistell de palla.
- Palmes petites que feien cada any la Vera i la Circe al col·legi Isabel de Villena quan s’acostava el diumenge de rams. N’he conservat però dues, una molt senzilla i l’altre més complicada.
- Tres safates de plàstic per sopar davant de la TV, mirant algun programa, que m’havia regalat la meva marona i que no havíem fet servir quasi mai.

També he preparat una maleta amb roba que portaré demà a la Parròquia de Sant Isidor, a prop de casa: és roba d’hivern: algunes faldilles per estrenar, allò que et compres per rebaixes i que resulta finalment car. La roba d’estiu, en principi la reservo per Burkina Faso.

I per què m’ha agafat per llençar amb aquesta calor? Sento com em regalimen gotes de suor per l’esquena, però m’agrada l’estiu. L’estiu, el mar...

Doncs ja fa temps que havia de començar, però l’altre dia van venir en Saul i la Vera i ho vaig veure tot tan ple!

I havia de començar ja fa temps, a causa de les morts d’en Marcel i del papà. Quan va morir el meu pare vaig veure com li llençaven tantes coses! I en canvi el Marcel, ho tenia tot tant ben ordenat (i llençat, única manera de tenir-ho tot ordenat segurament. És també el que fa en Walter).

I dues ciberdones llençant coses...
I un tio que conec: ho va posar tot davant d’un arbre i la gent pensava que era algú que havia mort i que li estaven tirant totes les coses

Les coses i els records. El dia comença a escurçar-se però molt poc a poc i un estol de falcillots xisclen i fan cercles a les 21.30 d’aquest dissabte de juliol a Barcelona