Aquest hivern, sortint un dia del cine Renoir-Floridablanca, vaig veure una escena molt tendra: un home mig agenollat i acotxat cordava els botons de l’abric....de la seva mare, que era un velleta molt petita. Aquesta acció que ara feia el fill, molts anys abans, devia ser ella qui la feia amb ell, llavors nen petit.
Accions mil vegades repetides però que amb el anys canvien de cantó. Ara la mare cap al fill. Desprès del fill cap a la mare, en aquest cas un amor correspost. I la vida passant.
Fa un parell de dies els vaig tornar a veure pel mateix barri, esperant que el semàfor es posés vermell, desprès travessant el carrer, l’home agafant a la mare per la ma, tan petitona i fràgil.
No hay comentarios:
Publicar un comentario