montseval

viernes, 15 de mayo de 2009

Dolor físic

El dolor és el que ens avisa quan alguna cosa no va bé, i serveix per tenir un diagnòstic però en ocasions no hi podem fer res: unes vertebres desgastades, una articulació feta malbé que són difícils d’arreglar. La meva mare tenia sempre uns dolors vertebrals. Li deien que només que tingués deu anys menys l’operaríem...Prengui efferralfan, prengui airtal. I un protector per l’estómac a més a més.
No sempre el dolor senyala la malaltia. A vegades el dolor és la pròpia malaltia com a les afeccions que abans en deien reumàtiques i ara fibromialgies. I crec que no s’ha avançat gaire en aquest camp. Davant d’un dolor fort ben instal·lat, vas prenent fàrmacs i no et fan res. Ne laissez pas s’installer la douleur li deia un metge a en Marcel. No deixeu que s’instal·li el dolor. Millor intentar-lo eliminar als primers símptomes, desprès costa més. M’agradaria conèixer quines són les bases moleculars del dolor i com actuen els diversos fàrmacs.
Quan un dolor molt fort desapareix, l’absència de dolor és la felicitat absoluta.
Estic al llit, tinc onze anys i un mal de queixal agut i molt fort. No puc més i a mitja nit vaig a despertar als meus pares. El meu pare s’aixeca i arriba a la meva cambra amb una botelleta. Hi suca un escuradents al que ha embolicat un cotonet i me'l posa al queixal. Es fa el miracle. Ja no em fa gens de mal. Felicitat. M’adormo agraïda de tenir un pare savi. Em devia posar un anestèsic. L’endemà cap al dentista.
D’estar davant de l’ordinador faig contractures musculars en els músculs del coll. Algunes vegades és com si el dolor anés avançant i acabo amb un fort mal de cap. Ja se quina és la solució: deixar de treballar. Però no puc!
Dues pintores que m’agraden pinten el dolor físic: Frida Khalo i Remedios Varo. La primera va patir molt tota la vida. Primer va tenir poliomielitis, i desprès, encara estudiant, un accident de trànsit que la va deixar baldada per sempre. No se gran cosa de la segona però també devia tenir dolors, si més no de gran que és quan acostumen a passar aquestes coses. Les dues pintores eren d’edat similar i es van conèixer a Mèxic.
M'agrada molt aquesta pintura de Remedios Varo: la representa no només amb el ganivet sino encadenada a una columna: el dolor fort que no ens deixa fer res.

3 comentarios:

La lectora corrent dijo...

Tens raó, Montse, quan tens habitualment dolor, el dia que no en tens ets sents com si fossi dalt d'un núvol. Però quan tens dolor i no te'n saben trobar la causa, acabes pensant si no serà de tipus psicosomàtic. Dubtes si el dolor que tens, que de vegades et corseca i no et deixa fer res, és real o producte de la teva imaginació.

Montse Vallmitjana dijo...

Tot allò que deien era psicosomàtic va deixant de ser-ho així que troben la causa

Hydrocodone online dijo...
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.