Índia

Defineix el viatge en tres paraules, em va dir en Paco
Impossible. Pot ser en series de tres paraules
Platges -temples- palaus
Vaques – elefants - gossos
Kerala- Tamil Nadu- Majarastra
Palmeres – cultius - acàcies

Vaig anar a l’Índia fa anys i vaig visitar llocs meravellosos i vaig estar sotmesa a emocions estranyes. Agra, Vanarassi, Jaissalmer, Jaipur, Jodpur i Udaipur van ser els punts importants del meu viatge. Vaig estar a l’estació de Nova Delhi per agafar el tren cap a Vanarasi i va ser una de les situacions més impactants i fortes de la meva vida o la que més. Vaig posar una petita llàntia encesa al Ganges que se’n va anar cap al mar. Vaig veure el Taj Mahal a la sortida del sol i vaig plorar d’emoció, tanta era la bellesa i la pau que irradiava. Vaig recórrer el temple de Ranadpur sota la calor sufocant del mig dia i el palau de Satepurk sikri buit i màgic al capvespre i a Jaisalmer, despres d’haver travessat el desert del Tar, a la nit, vaig veure els carrers plens de vaques i la gent dormint a les petites terrasses.

Per això el viatge al sud de l’Índia d’aquests estiu no va poder ser igual. Els temples, la gent, si que m’emocionaven però jo havia canviat. Ja m’ho esperava tot. Els palmerals, les platges, potser això era diferent. També el monzò, la pluja forta que l’altre vegada no vam arribar a tenir. Els corbs que ens van acompanyar tot el viatge.

Però ara que han passat uns mesos, en el record ho veig magnífic. Platges amb onades, batudes per la pluja, la festa que vàrem trobar a...amb ablucions rituals al mar, la olor d’espècies, les ofrenes vegetals. Els trens, viatjar en cotxe, les noies amb saris, el gest d’amabilitat movent el cap, els homes amb dotis, el moviment continu, els elefants i les vaques. I Bombai, la gran metròpoli.