Concert de piano

Dies de molt treball i petits entrebancs informàtics que amb prou feines em deixen fruir de la primavera. Estic enclaustrada des de meitats de maig.
El més remarcable, el concert de piano d’en Lluís Avendaño ahir a l’Auditori. Toca Albéniz, La suite Iberia. M’encanta tot però el que més Corpus Cristi en Sevilla amb la melodia popular la tarara -al col·legi jo havia après una cançó amb aquest nom i música tiene la tarara un vestido blanco con lunares rojos para el Jueves Santo la tarara si la tarara no-. I Jerez que va tocar amb un mestratge i un sentiment fabulós.
Al programa posa que Albéniz va néixer a Camprodon i va morir... a Kanbo, Lapurdi. Jo m’imagino que és un lloc llunyà, l’Índia, potser, i no se qui diu que potser és el País Basc. Avui ho miro i si, és el País Basc francès, a l’Aquitània.
A la sortida tothom - Anna, Hortènsia, en Xavier, les cantants, la mare amb jaqueta groc canari, diversos amics- vol anar a veure l’artista . Ens esperem a un lloc, però desprès tothom - Anna, Hortènsia, en Xavier, les cantants, la mare amb jaqueta groc canari, etc.-se’n va cap a un altre lloc travessant la plaça de l’auditori. Jo em fico al bar i em prenc un vi blanc.
El vent ha esbandit els núvols i la contaminació i Barcelona es veu neta, els llums verds, vermells i taronges de la nit lluent mentre torno cap a casa amb taxi, Diagonal i ràpid Aragó, Urgell i Rosselló.