Aquests dies, sobre tot de nit, el vent passa a través dels pilars, les reds i els embalums de la construcció que m’estan fen al davant, i fa estranys sorolls. Sembla un dinosure agònic roncant.
No puc dormir i recordo les estructures de construccions que vaig veure a l’Índia. Em van cridar l’atenció per que algunes eran altíssimes i semblaven molt fràgils amb els pilars fets de fusta, directamen de troncs d’arbres, la majoria mig torts. Homes prims amb dothi arremangat pujaven i baixaven amb admirable agilitat i sense cap protecció per a les caigudes.
Penso també en la pel·lícula, 11'09''01 September 11 de l’any 2002
Està composada per once històries signades per once directors d'once paisos diferents (molt bona la de Idrissa Ouedraogo, de Burkina Faso). Però la que ara em ve al cap és la del director americà Sean Penn. En ella es mostra el protagonista, Ernest Borgnine, com un vidu que parla amb la seva dona que és morta i que viu en un pis molt fosc. Un dia, de cop el pis s’il.lumina i és la llum, no el soroll, la que el desperta. El sol entra a raig per totes les finestres, les tristes plantes es revifen i floreixen i l’home riu, riu. Està conten. I desprès plora perquè ella no ho pot veure.
Estranya pel·lícula, estranyes associacions d’idees. La podeu veure, dura 10 minuts 56 segons.
No puc dormir i recordo les estructures de construccions que vaig veure a l’Índia. Em van cridar l’atenció per que algunes eran altíssimes i semblaven molt fràgils amb els pilars fets de fusta, directamen de troncs d’arbres, la majoria mig torts. Homes prims amb dothi arremangat pujaven i baixaven amb admirable agilitat i sense cap protecció per a les caigudes.
Penso també en la pel·lícula, 11'09''01 September 11 de l’any 2002
Està composada per once històries signades per once directors d'once paisos diferents (molt bona la de Idrissa Ouedraogo, de Burkina Faso). Però la que ara em ve al cap és la del director americà Sean Penn. En ella es mostra el protagonista, Ernest Borgnine, com un vidu que parla amb la seva dona que és morta i que viu en un pis molt fosc. Un dia, de cop el pis s’il.lumina i és la llum, no el soroll, la que el desperta. El sol entra a raig per totes les finestres, les tristes plantes es revifen i floreixen i l’home riu, riu. Està conten. I desprès plora perquè ella no ho pot veure.
Estranya pel·lícula, estranyes associacions d’idees. La podeu veure, dura 10 minuts 56 segons.
No hay comentarios:
Publicar un comentario