Vaig a la tertúlia científica que tinc a l’Ateneu de Barcelona i m’adono que avui és Corpus i al pati hi ha l’ou com balla. El brollador guarnit amb flors i cireres, al mig del petit estany on neden peixos vermells, fas goig de veure. I m’agrada sobre tot la frase: no l’ou que balla, és l'ou com balla.
Records: jo de petita amb els meus pares, la processò de Corpus que vaig veure una vegada i desprès vaig dibuixar, les meves filles petites amb mi, les catifes de flors a Torredembarra, festa a l'escola.
Records: jo de petita amb els meus pares, la processò de Corpus que vaig veure una vegada i desprès vaig dibuixar, les meves filles petites amb mi, les catifes de flors a Torredembarra, festa a l'escola.
És una tradició de Barcelona, que es va iniciar l’any 1637 i que mai no ha sigut interrompuda, segons llegeixo en un fulletó editat per l’Ajuntament de Barcelona.
L’origen és incert. Segons uns l’ou és l’eucaristia. Altres hi veuen la plenitud de la primavera i l’esclat de la fecunditat. Una tercera interpretació diu que el costum va néixer com un entreteniment dels nobles del carrer de Montcada mentre esperaven el pas de la processo de Corpus. Avui, a la ciutat hi ha catorze llocs que fan jornada de portes ofertes dels que nou tenen ous com ballen.
L’origen és incert. Segons uns l’ou és l’eucaristia. Altres hi veuen la plenitud de la primavera i l’esclat de la fecunditat. Una tercera interpretació diu que el costum va néixer com un entreteniment dels nobles del carrer de Montcada mentre esperaven el pas de la processo de Corpus. Avui, a la ciutat hi ha catorze llocs que fan jornada de portes ofertes dels que nou tenen ous com ballen.
Oh, i les cireres: Vaig anar dissabte passat a Olot amb la Cristina. Tot era verd i lluent. Vam veure cirerers plens de cireres. Mai m’havia adonat que bonic que és el més de juny, amb el dia tan ple de llum i els sol que s’amaga cada dia més tard.
I la cançó, Le temps des cerises.
I la cançó, Le temps des cerises.
No hay comentarios:
Publicar un comentario