Com una ameba gegant i maligna l’Hospital Clínic va englobant tot el barri. No content en pujar en vertical, s’expandeix, estén els seus pseudopodis i es fa cada vegada més gran. Desprès d’haver assimilat edificis del carrer de Casanoves, ara està fagocitant el carrer de Rosselló entre Urgell i Villarroel.
Hi havia una zona d’interior de cases típica de l’eixample entre aquests tres carrers i Còrsega.
És el pati d’eixample que jo veig des de casa meva, del menjador, de la meva habitació i de la terrassa.
Primer va haver-hi terrats, un marbrista i unes petites cases interiors. Desprès un parking a l’aire lliure. De fet, fa molt que l’ajuntament de Barcelona hagués hagut de fer un jardí o una biblioteca, alguna altre cosa, o totes plegades, doncs hi havia un llei que deia que en el pati s’havia de fer alguna cosa per als veïns. Però no feia res i se n’anava embutxacant els diners del parking.
Un mal dia, sembla ser que un "Pessa" d’investigació del cínic va parlar amb una Koplovich per fer un centre d’investigació i deixar l’edifici de Casanoves, on estan ara, només per a malalts. En el seu afany ameboide, van pensar en el “meu” pati.
I com que la investigació no és cap cosa que puguem dir aprofiti directament als veïns de la zona, doncs, ni curts ni mandrosos, que diria en Josep, van canviar la llei. El que no se (i m’agradaria molt saber-ho) és si va ser al final de Clos o al començament d’Hereu.
I aquí està ja la construcció, immensa, més alta que totes les altres cases, que puja i puja encara i que ocupa una gran part del pati. Entre parèntesi, a en Leo li agrada veure la pala i la grua, li encanta mirar les obres quan ve a casa.
Què aviat que canvien les coses al seu gust els poderosos.
Hi havia una zona d’interior de cases típica de l’eixample entre aquests tres carrers i Còrsega.
És el pati d’eixample que jo veig des de casa meva, del menjador, de la meva habitació i de la terrassa.
Primer va haver-hi terrats, un marbrista i unes petites cases interiors. Desprès un parking a l’aire lliure. De fet, fa molt que l’ajuntament de Barcelona hagués hagut de fer un jardí o una biblioteca, alguna altre cosa, o totes plegades, doncs hi havia un llei que deia que en el pati s’havia de fer alguna cosa per als veïns. Però no feia res i se n’anava embutxacant els diners del parking.
Un mal dia, sembla ser que un "Pessa" d’investigació del cínic va parlar amb una Koplovich per fer un centre d’investigació i deixar l’edifici de Casanoves, on estan ara, només per a malalts. En el seu afany ameboide, van pensar en el “meu” pati.
I com que la investigació no és cap cosa que puguem dir aprofiti directament als veïns de la zona, doncs, ni curts ni mandrosos, que diria en Josep, van canviar la llei. El que no se (i m’agradaria molt saber-ho) és si va ser al final de Clos o al començament d’Hereu.
I aquí està ja la construcció, immensa, més alta que totes les altres cases, que puja i puja encara i que ocupa una gran part del pati. Entre parèntesi, a en Leo li agrada veure la pala i la grua, li encanta mirar les obres quan ve a casa.
Què aviat que canvien les coses al seu gust els poderosos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario