Em poso a la cua de La Caixa. Davant meu hi ha una senyora gran. Les dues úniques cadires estan ocupades però de cop el noi s’aixeca i deixa seure a la senyora. Jo miro cap a l’altre cadira cobejosament i la noia asseguda potser nota la meva mirada o potser em troba també molt gran i em deixa seure. Ara estem de costat la senyora gran i jo i ella em diu: sembla que el jovent ara està millor. S’admira de que en hagin cedit els seients. Temps enrere no ho feien, ha millorat el jovent. Senyora, li hagués hagut de dir, són immigrats, ella segurament no ho ha notat. Els immigrats tenen encara respecte per la gent gran. Aquesta gent que potser -o potser no- rondina i diu que ens prenen els llocs de treball. Que això ja no sembla casa nostra. Una pastera naufraga a Lanzarote, a costa Teguise el 21-2-2009, més de vint persones, la majoria menors d’edat, moren. Aquelles roques negres, aquelles onades, aquell fred.
No hay comentarios:
Publicar un comentario