El dos de novembre agafo a Madrid l’avió d’Iberia amb destí Buenos Aires. Em toca finestra però no em molesta per que només hi ha un seient al meu costat, on va asseguda la meva amiga. O sigui són dos seients, un passadís, quatre seients, un passadís i dos seients.Penso que veuré molts paisatges, com quan vaig veure els Alps nevats, les Illes Gregues, el Delta de l’Ebre, les Alpujarras o la costa atlàntica del Canadà.
Però no. Guanyem alçada i veiem tota l’estona un camp de núvols, molt a baix, per hores i hores. Però de cop a part del camp de núvols baixos comencen a veure’s núvols alts...tant que ens hi fiquem a dins...i volem a 12.000 metres.
Llavors, com era d’esperar ens fan cordar els cinturons i l’avió es mou.Però ja arribem. Hem de retardar quatre hores els rellotges (cinc si hi anéssim en altres èpoques). I passem de tardor a primavera!
No hay comentarios:
Publicar un comentario