Un taxi ens deixa a l'Hotel Helena. És un hotel de tipus colonial amb un pati interior amb plantes molt ben cuidades, preciós.
Sortim de seguida a veure la ciutat i a contractar una excursió a San Antonio de los Cobres per l’endemà.
La ciutat de Salta va ser fundada el 16 d’abril de 1582 per l’espanyol Hernando de Lerma, complint ordres del Virrei del Perú, Francisco de Toledo, amb la finalitat de crear una escala en las comunicacions entre Lima y Buenos Aires. El nom és d’ origen indígena i se li diu també Salta la Linda. És una ciutat bonica, molt quadriculada i fàcil. Encara que bastant extensa no arriba al mig milió de persones.
La plaça principal és gran i maca. Té uns arbres immensos entre els que destaca un fals pebrer monumental.
Entrem a la catedral que te alguns tresors com ara un Crist enviat per un tal bisbe Victoria des de Espanya que va arribar el 1592 “por modo milagroso, flotando sobre las aguas, llegó al Callao desde donde fue traída a esta ciudad”
També hi ha exvots: ulls, pits, cors, pulmons...
Anem al mercat. Com que és dissabte està molt animat i concorregut. Veiem fruits, hortalisses (zapallo, una mena de carabassons rodons), blat de moro de totes les mides i colors imaginables i patates també de moltes menes. També venen bossetes de fulles de coca i uns paquetets deliciosos que són regals per la Pachamama o deesa Terra que contenen fulles de coca, diners (pocs), figuretes...
Es pot pujar a un segon pis on hi ha molts petits bars i restaurants, avui plens de gent molt índia, en famílies o parelles que han sortit a sopar fora. Això m’entristeix, el pensar en la separació entre els que no tenen diners i els que en tenim. Els murs invisibles. Però en realitat és molt agradable.
La província de Salta està al nord oest d’Argentina. Abans que hi arribessin els inques i desprès els espanyols hi vivien els humauaques i els diaguita –expressió quechua amb etimología aymara que vol dir "de la serra", imposada pels inques i divulgada desprès pels espanyols-un conjunt de pobles independents amb un idioma comú, el cacán.
No hay comentarios:
Publicar un comentario