San Antonio de los Cobres

No pensàvem visitar San Antonio de los Cobres al nord oest de Salta però al final hi anem, ja que hem d’esperar un dia a la MªR, que no ha volgut prendre l'avió i ve amb autocar.
Per molt bon preu agafem una excursió. En total només som quatre i el conductor i guia (Hasan, un libano-italià-argentí molt simpàtic). La parella d’americans d’Oregon resulten molt agradables.
Passem del paisatge verd al més sec i finalment a la puna. Anem seguint la ruta nacional 51 que va quasi paral·lela a la via de "el Tren de las Nubes" i pugem, pugem. Arribarem a la pertita ciutat minera San Antonio de los cobres que està quasi a 4.000 metres d’altitud i és el centre urbá més elevat del país darrere de El Aguilar. Encara pugem més per veure el Viaducto La Polvorilla, o “Torre Eiffel de la Puna”, obra del enginyer franc americà Ricardo Fontaine Maury, acabat l'any 1932. El tren unia Salta amb la costa del Pacífic, a traves de Xile. Actualment és un tren turístic.

Fa vent i un fred viu i costa respirar degut a l'altura. Em fico al cotxe i una llama s'acosta a xafardejar. La seva propietària fila la llana al mig del no res.

Abans hem parat a Santa Rosa Tastil i on hem visitat un petit i encantador museu, amb pedres campana, petroglifs, minerals de coure (malaquita i atzurita), una mòmia i ple d’altres objectes de la zona.
Els petroglifs provenen de Tastil que va ser la ciutat precolombina més gran ubicada a l’actual territori argenti. A finals del segle XV s’estima que hi vivien més de 2.000 habitants. Passegem per entre les ruïnes on hi creixen uns grans cactus, els cardones. Degut a l’altitud costa caminar

Tornem quan ja es fa de nit contentes, cansades i felices