Tilcara. Molt animat i un pel turístic. Visitem a tota pressa un museu de pintura argentina. Fins i tot l’amo, pintor ell mateix, ens diu: han pasado ustedes por doscientos cincuenta años de pintura argentina. També a tota pressa, el museu antropològic, preciós.L’entrada ens dóna dret a visitar el Pucará de Tilcara, cosa que farem a la tornada. Finalment veiem amb més deteniment un museu de ermitas. Es diuen així a uns cuadrets religiosos fets amb material orgànic: fibres, flors, llavors, petxines. Es fan cada any per la processó de Setmana Santa. Figuren el Crist, la Verge, Àngels Arcabuceros que tenen noms acabats amb el: Rafael, Gabriel, Uriel...
Anem a a l’església d’Uquía que és del 1691, on hi ha pintures antigues de Angeles Arcabuceros portats des de El Cuzco a l’època colonial. Seguim el viatge. Terrenys sedimentaris, un altar per la Difunta Correa i arribem a la petita
ciutat de Humahuaca la capital de La Quebrada de Humahuaca que comprem també Purnamarca i Tilcara. Fa il·lusió quedar-se tota una tarda i un matí. Passejar pels carrers estrets i empedrats, sentir la manera de viure quítxua. Tenim temps de visitar tot el poble, el monument a la independència i un parell de petits museus: l’antropològic i el del pintor Francisco Ramoneda, d’origen català, que ens ensenya el seu fill. També veiem el petit mercat. A les dotze del mig dia, a l’hora de l'àngelus surt de la torre de l’Ajuntament un sant Francisco mecànic i articulat que beneeix la població. Els pocs turistes que estem a la plaça entrem desprès a l’església. És del 1640, preciosa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario