Torno a Buenos Aires. Les xicrandes estan totalment florides i la temperatura és primaveral i agradabilíssima, encara que és més o menys la mateixa de Barcelona en aquesta tardor de meitat de novembre. Dormo un altre cop al Gran Hotel Argentino, al carrer Carlos Pellegrini, tan cèntric. De fet hi ha tres carrers que discorren junts: Carlos Pellegrini, Avenida 9 de Julio i Cerrito Lima, cosa que dóna l'avinguda més ample del món, diuen.
El darrer dia vaig al carrer Libertad a comprar alguns útils de joieria, passo per la Catedral, i pels carrers més turístics, no en va estem al microcentro: Suipacha, Rivadavia, Corrientes, Avenida de Mayo on hi ha l'antic i conegut Café Tortoni, Maipú, Florida, Diagonal Norte...
A la tarda agafo el metro, el subte i torno al barri de Palermo, al Jardí Botànic Carlos Thais i m’estiro una bona estona sobre la gespa. Aquest és el fragment de cel que veig
Fa uns dies, no se com, vaig rebre la revista digital argentina Caminando, que no coneixia, i vaig llegir el següent: una parella d’italians que visitaven l’Argentina van parar el cotxe a la vora del camí i davant de tant silenci, soledat i veient la natura immensa es van posar a plorar. Aquesta mateixa sensació, una gran emoció, vaig tenir alguna vegada i la tinc encara ara recordant.
De la mateixa revista trec aquest vídeo de paisatges: n’hi ha del nord i de la Patagònia, que vaig visitar les vacances de Nadal del 2004-05.
I vull tornar. Vull visitar La Rioja i Mendoza, Misiones, Corrientes i Entre Ríos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario